ELS DOS PRIMERS TEMES VEUEN LA LLUM!

Aquest Nadal han vist la llum els dos primers temes del disc de Pep Rock, "Libre como el mar" i "Flor de invierno", amb la col·laboració de dos artistes: TONICam i Eli del Moral, a "Libre como el mar" i "Flor de invierno" respectivament, i les rialles del petit Joel en aquesta darrera cançó...
Les podeu escoltar a:



Espero que us agradin!

Bon Nadal.
Pep Rock

Tot formant la nova banda...

Doncs sí, es va configurant la banda que aquest final d'any i durant el 2011 farà parlar!
La nova banda en la que cantaré s'inicia amb un repertori acústic de versions conegudes del pop i del rock, que progressivament aniran compartint escena amb els temes propis del meu nou disc, així com amb d'altres que composarem entre tots.

PRIMER DISC DE PEP ROCK PEL 2010!



Hola amics i amigues!

Us vull anunciar que aquest any sortirà a la llum el meu primer disc que ara mateix estic enregistrant. Des de fa uns anys, vaig escrivint cançons i ara tinc ganes de recollir-les i fer-les públiques, tant en format cd com en properes actuacions en sales a Lleida. En general, el treball està dedicat al meu fill Joel, que va néixer el passat 17 de setembre.
Un dels temes del disc, "Flor de invierno", l'he escrit pensant en les persones que anomenem especials, que sempre duc dins el meu pensament i al cor...

Aquest projecte neix de la inquietud per realitzar un treball més personal, escriure i composar música al marge de les bandes de versions en que fins ara he cantat. Anar més enllà de la simple interpretació de temes d'altres autors i realitzar-me com a músic, amb la guitarra al coll i amb una bona dosi de rock'n'roll!

Espero poder fer públic aquest treball abans de la finalització del present any o bé al començament del vinent, amb una actuació a Lleida, acompanyat de bons companys!

Gràcies pel suport que tants i tantes m'heu donat mentre he estat a Bruixa Express. Espero que en aquesta nova etapa en solitari, segueixi gaudint de la vostra sinzeritat...

Una abraçada, us aniré informant de les novetats...

Pep "Rock" Masip





NOU DISC DE MIKE TRAMP!!!

Això és rock de veritat!!! Mike Tramp, líder de White Lion, amb el tema "Come on"...

NOU DISC DE FITO I FITIPALDIS!!!!!!!

Aquest és el videoclip del nou disc de Fito! Una meravella...

LA JUNGLA MUSICAL...



De vegades em pregunto si l'escenari és l'espai ideal, l'embolcall necessari, el vestit a mida d'un músic... Els espectacles musicals sempre tenen els mateixos ingredients, si més no per als components de les bandes que fem gires d'estiu per les poblacions de les nostres contrades: hores prèvies plenes de suor, eternes proves de so, poques begudes (i de vegades servides amb desconfiança), pressa per sopar i tornar a l'òrbita escènica i, el pensament, de viatge cap allà on has deixat el que més estimes...

Potser és que som patidors de mena, gent d'una espècie estranya, músics per amor a l'art com també ens coneixen popularment. La majoria de músics de renom tenen sovint aquesta mena d'inquietuds, de pensaments filosòfics, bé, potser van més enllà, doncs tenen cobertes moltes necessitats amb tanta gent com tenen pendent d'ells en tot moment...
Bruce Springsteen, per exemple, tot sovint es pregunta què hi fa allà, a punt de pujar a l'escenari, amb aquella inseguretat prèvia a l'actuació, amb la possibilitat de cometre errors. S'estira a l'escenari, mira els estels i es refà. D'altres, fan memòria de les eternes gires plenes de viatges, de nits d'hotel, on tots els llocs i totes les cares semblen repetir-se, com en un "déja vu" quotidià...

El cert és que, aquestes sensacions són força comuns en tots els treballadors o aficionats a la música, també en les estrelles del rock mundial. Això sí, paga la pena, perquè sempre hi tornem...
L'home sempre ensopega dos cops a la mateixa pedra? No ho sé, però el músic sempre s'entrabanca amb els cables de l'escenari!

Els artistes sempre estem en exposició permanent, bé sigui a sobre de l'escenari, en fotografies a la premsa o a internet, o penjats d'un cartell promocional en qualsevol mur. És vocacional, som artistes.
En el transcurs d'un concert però, passem per diverses fases: la primera, és pensar què coi hi fem allà, amb el gran públic avaluant-nos a l'inici de l'espectacle, distant, fred, mentre nosaltres ja estem començant a perdre líquid movent-nos damunt les fustes. Les mones del zoo també semblen dansar davant els encuriosits visitants.
A la segona fase, si cantem i executem bé les primeres peces, ja tenim l'aprovat justet, mentre algunes mans repiquen tímidament... La tercera fase la inicien les noies més atrevides d'entre la munió d'espectadors situats a la barrera, és a dir, a la barra... Encara s'ha d'aconseguir el beure. Aquestes incondicionals, atrapades per les veus de les sirenes, tal i com li va passar a Ulisses en el seu èpic viatge, ja no les mourà ningú de la primera línia de foc!


Hi ha una quarta fase, on el grup convençut d'spectadors, amb alguns esforços per la nostra part, es va acostant i els músics comencem a sentir escalfor humana... Ep! La millor!
Ja n'hi ha alguns que fan peticions i tot (sempre demanen la cançó que no tenim), i d'altres alguna de les que ja hem tocat fa estona, normalment per problemes amb la puntualitat, però són comprensius i fidels la resta del concert. Això sí, sempre som nosaltres que comencem massa aviat...

Els encontres a la cinquena fase... Aquests són els millors! L'escena plena de llums, el públic estimulat i una bona dosi de rock en el nostre cas, belluguen la massa i la fan compacta, sòlida i solidària, fins i tot espontània, participativa; els escenaris no són mai prou alts!
Per sort, la cinquena fase s'emporta més de la meitat del concert, i això és el que ens fa seguir, la força i la generositat del gran públic! Si no, per qui tocaríem?

En aquests grans moments, els problemes se'n van, tant per uns com pels altres, la música regna a l'ambient i tots en som els seus súbdits, els convidats d'honor.
Com va dir un dels grans: el show ha de continuar!

TREBALLES AMB UN HOME STUDIO?

Si ets dels que tenen un estudi de gravació a casa, no pots deixar de visitar aquest lloc web: http://www.hispasonic.com/.

Aquí trobareu foros, notícies i material de descàrrega (plugins per millorar el so de les cançons...).


BREU HISTÒRIA MUSICAL...

Hola companys, molts ja em coneixeu, sóc el Pep Masip i sóc el cantant i saxofonista de la banda de versions Bruixa Express. Aquí us deixo una bio...


-Nascut a la ciutat de Lleida a principis dels anys 70. De ben petit ja mostrava un gust especial pel cant taral·lejant les cançons d'en Peret, Luis Aguilé i Fofó. La seva adolescència va estar marcada per bandes de rock com Bon Jovi, White Lion, Winger, Poison i Europe. A començaments dels 90 i amb la col·laboració d'un bon amic, composa cançons i el duet funda a principis de 1995 "Flor Salvaje" (nom traduït del tema Wild Flower, en honor als The Cult) i completa la banda amb tres membres més.



El 1996 passa a ser el cantant de la banda de versions "Miss Jumpin" de la que n'és co-fundador i que tindrà un any i mig de durada aproximadament. Després d'una pausa pel que fa a les bandes, es dedica a compondre temes i col·labora amb altres companys en diversos projectes musicals fins que l'any 2004 comença una nova aventura com a cantant amb els "Big Deal", banda que interpreta temes clàssics del rock, pop i funk dels 70 i 80.


Al febrer de 2006 i després de la separació de l'esmentada banda, enceta una nova etapa amb "Bruixa Express" representant la veu masculina i el saxo alt i tenor. Ha estat alumne de l'Aula de Cant del Conservatori Municipal "Enric Granados" de Lleida i ha participat al "Taller d'Òpera", amb la representació de "Il mondo della luna", "Le nocce de Figaro" i "Jutjant Mozart", en qualitat de tenor.


Des de fa uns anys també és afeccionat als audiovisuals, habent realitzat diversos vídeoclips, entre ells, el que promociona a Buixa Express, així com diverses animacions que formen part de la posada en escena de la banda.


Treballa de mestre de primària i és formador de TIC del Departament d'Ensenyament. Treballa l'educació audiovisual amb els seus alumnes en tallers de cinema, cinema d'animació amb plastilina, amb terra i altres. Podeu veue'n una mostra aquí:


LA BRUIXA, ARTISTA CONVIDADA A PIGNOISE!!!

Doncs Sí companys i comapanyes, aquest cap de setmana, actuaven els PIGNOISE a Fraga, al pabelló "El Sotet", i la Bruja Express, com sembla que ens han volgut anomenar per aquí, va ser l'artista convidat del concert, donant l'entrada i sortida a la festa d'aquesta localitat... A més em van signar uns autògrafs amb una dedicatòria per als meus alumnes de 6è del CEIP Pràctiques 1! Han al·lucinat!

Amb aquest concert donem per tancada la gira d'estiu de 2008, i preparem el cap d'any amb nous temes de cara a la propera!

És un orgull per nosaltres haver tingut una actuació d'aquest tipus. Al juny ja vam ser els teloners de'n MELENDI a Rubí...

També és molt maco estar en contacte amb el públic de la franja i Aragó! Sempre ens han rebut molt bé i han gaudit de la nostra música i ens han fet partíceps de la seva festa, convidant-nos a vestir-nos amb la roba de les seves penyes o a beure dels seus porronets!

Salut a tots i totes...



Els Pignoise...

NIT MÀGICA A TARRAGONA!!!

Companys, dilluns 18 d'agost, la Bruixa Express va fer un concert a la Plaça del Rei de Tarragona amb motiu de la Festa Major de Sant Magí, concretament a "la remullada", amenitzant aquesta gran festassa passada per 35.000 litres d'aigua que deixen tothom ben xop.
Va ser una de les experiències més bèsties i emotives que he viscut com a músic... La gent, maquíssima, del tot participativa i entregada a la festa i a la Bruixa! No oblidarem mai aquest concert... Només espero tornar-hi una altra vegada!
Tarragonins i tarragonines... Molts petons!!!

AH, PER CERT, AQUÍ PODEU VEURE LA NOTÍCIA I LA BRUIXA A TV3

LA BRUIXA NO AFLUIXA A L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ!!

La setmana passada vam descaregar a l'Espluga de Francolí i... Quin públic, renoi! Fantàstic suport a la banda en aquest concert de Quintos!

Aquí estic... Bufant per un "tubo".

DARRERS CONCERTS DE LA BRUIXA EXPRESS!

Aquest cap de setmana, la Bruixa Express ha descarregat el seu repertori de versions a Fonz, a la vora de Monzón i a l'Espluga de Francolí, amb un magnífic i nombrós públic que ha gaudit del show i que ha fet disfrutar aquests set noctàmbuls... Això sí, a l'ombra d'una lluna que iluminava tot l'espectacle i que ens acompanyava en tot moment i a la que li vam dedicar més d'una cançó... Si més no, jo me la mirava i l'assenyalava tot cantant:

- Y yo la quieroooo... Como el "sol"... A la mañanaaaa... Como los rayos de luz a mi ventana yo la quiero... (a falta de sol, és clar!).




La Bruixa acaba d'iniciar el seu tour d'estiu 08 i aquí us deixo l'enllaç al calendari d'actuacions!!!
No us perdeu l'espectacle, amb tot de sorpreses al llarg de l'actuació...





El passat 28 de juny, la Bruixa va telonejar a Melendi en un gran concert. Nosaltres tocàvem a les 4 de la matinada amb unes 5000 persones davant nostre i amb força participació del públic, que no semblava pas tenir son!!!


UNA SETMANETA A NYC...

Aquí us deixo una mostreta de la setmaneta per New York, no pas de gira amb la Bruixa...




Aquesta és la meravellosa vista des del Rockefeller Building... Maca oi?




I aquesta visteta és des de l'Empire State Building, a 86 pisos de terra i quasi 381 metres d'alçada...





A Central Park hi ha aquest homenatge a John Lennon, assassinat a uns cent metres d'aquí quan entrava a casa seva , a l'edifici Dakota... Aquí mai hi falten flors ni amants de la seva música tocant i cantant les seves cançons.

Aquest és el centre neuràlgic i neuròtic de la gran poma de NYC... Tothom va mirant enlaire mentre els cotxes passen a tocar de les voreres. No s'hi val a badar!





Però per relaxar-se, res millor que navegar per l'East River, passant per sota el pont de Brooklyn.



La catedral de Saint Patricks, en plena cinquena avinguda... Sembla del gòtic més europeu, no? Doncs penseu que no tenen tants anys d'història com nosaltres i que és del segle XIX!


Aquests són els focs artificials de l'Independence Day. Jo estava per allí sota, tancat en una mena de corralines fetes amb tanques que la poli prepara per als curiosos, és a dir, els espectadors.

Si a Lleida fem els castells de focs de tres en tres, aquí també, però tots a la vegada i sincronitzats! Comoooooooorrr?? Jarrrr!!

ELS M-CLAN FAN UN VÍDEOCLIP A LLEIDA!!!

Sí, als antics quarters d'infanteria de Gardeny, els M-Clan han enregistrat el vídeoclip del seu darrer èxit a la nostra ciutat!!! Gaudiu-ne...

UN ÀNGEL QUE TOCA EL SAXO?

Sí, la Kaori Kobayashi és una magnífica saxofonista que toca així de bé, com podreu comprovar en aquesta versió de "Nothing gonna change my love for you"...